Hi ha diversos pobles del Pla que es disputen l’honor o l’anomenada d’estar situats ben al centre de Mallorca, entre els quals es troba Lloret, el poble ha canviat de nom almenys tres vegades al llarg de la història: primer es digué Manresa, després Llorito i, finalment, Lloret de Vistalegre. El seu nucli de població es disposa sobre una petita elevació.

La dedicació a l’agricultura, el denominador comú de la comarca del Pla, és encara avui la principal activitat del poble, malgrat que experimenti la mateixa recessió que en altres indrets. És probable que els lloritans de generacions passades fossin uns grans mestres en totes les tasques del camp, perquè entre les personalitats destacades de la Vila hi figura el pagès Monserrat Fontanet, que visqué durant el S. XVIII i escrigué el popular Art de Conró, un tractat de consells i tècniques de conrar la terra que tengué una gran acceptació. Aquest hàbil home del camp dissenyà la caneleta de Massanella, prodigi de les construccions hidràuliques populars, i tradicionalment també se li ha atribuït la invenció del carretó de batre, estri de pedra fonamental a l’hora de batre els cereals.

Els molins i els pous són les edificacions amb més caràcter del paisatge de Lloret i, fora del nucli urbà, sa Comuna és l’espai natural que, d’ençà del S. XIII, tenen els lloritans per a ús públic. Aquesta zona de garriga i pinar fou declarada el 1927 Mont d’utilitat pública. És l’espai on es reuneix la gent del poble per celebrar-hi festes i pancaritats i que, en els últims temps, conserven i protegeixen ben conscients de l’alt valor paisatgístic i natural que constitueix per a Lloret.

Amb la intenció de rebre homenatge a la gent del camp i al fruit més abundant de la terra de Lloret, se celebra en aquest poble una festa peculiar: la festa de’s Sequer. Les figues (fruit humil però exquisit) i tot el conjunt d’elements etnològics que envolten aquesta producció bàsica del passat mallorquí són els protagonistes d’una festa de tardor que Lloret ha sabut crear per preservar les tradicions i la cultura del poble.

I, en parlar de festes, a Lloret tenen el recurs infal·lible per convertir en diversió qualsevol acte: els coets i els focs artificials. En sentir renou d’un coet que s’enlaira i esclata en tro il·luminant el cel de colors i formes fantàstiques, la gent manifesta l’alegria que sent de pertànyer a aquesta terra i aquesta comunitat.