A mitjan segle XVI s’inicià el culte a la Mare de Déu de Loreto. Una Comunitat de Franciscans claustrals que residí en aquesta població del 1551 al 1566 traspassà el convent al PP. Dominics l’any 1583. Aquests posaren la primera pedra del temple actual l’any 1951; predicà el sermó de la festa fra Simó Bauçà, més tard bisbe de Mallorca.
La façana és dividida en tres cossos per simples motllures; la portada és un gran arc de mig punt, portal amb pilastres estriades i cornisament, sobre el qual figura l’escut dominicà. L’any 1757 s’inicià la construcció del campanar, mig embotit a la dreta de la façana, rematat amb terrassa i capell barroc. En el cos superior de la façana, un rosetó, i a la part esquerra un rellotge i una espadanya de ferro forjat.
L’interior és d’una nau amb quatre capelles a cada banda, coberta amb volta de canó; l’absis té planta quadrangular i retaule de tres carrers amb predrel.la, dos cossos i àtic; la seva part central és un arc obert al cambril, amb dues escales per pujar a venerar la imatge de la Mare de Déu de Loreto, instal·lada en un retaulet; sobre l’arc hi ha una bella talla de Sant Domingo.
Les capelles del Sant Crist, de Sant Josep, del Roser i de Sant Antoni tenen els baixos revestits de ceràmica. La capella de la Puríssima Concepció fou convertida l’any 1900 en un petit creuer amb volta de canó, cúpula i llanternó; les petxines i la cúpula són decorades amb símbols marians pintats al fresc. El cor, sostingut per un arc rebaixat i volta d’aresta, té un orgue engrandit pels orgueners Cardell el 1892. La sagristia és de volta de creueria amb l’escut dominicà en la clau. Hi ha una gran calaixera i una vitrina amb els objectes de culte més valuosos.
És l’única creu que localtizam a Lloret, i es troba situada a la confluència de la carretera de Sineu amb Sa Costa des Pou. La creu actual fou construïda en estil neogòtic el 1884 i suplentà l’anterior que s’havia aixecat el 1588. De totes maneres, és possible que la base, amb dos cossos, un circular i l’altre troncopiramidal, el fust i el capitell, ambdós octogonals, i la creu pròpiament dita, que és grega amb braços rectes. La temàtica de la creu representa Crist crucificat a l’anvers, i la Mare de Déu de Loreto al revers.
Actualment és una barriada de Lloret on abans s’hi localitzaven tres molins: El Molí de Ca’n Beato, el de Ca’n Poleo o Ca’n Gomila i el Moí de Ca’n Company. Aquest darrer molí va desaparèixer i al seu lloc s’hi construí un habitatge.
- El Molí de Ca’n Beato, edificat a principi del S. XVII, és una torre de molí amb cintell. Conserva una escala de cargol de marès i les moles.
- El Molí d’En Poleo o de Can Gomila, situat ben al davant del núm. 58 de C/ Major, sembla ésser del segle XVII i és també una torre de molí amb cintell. També conserva l’escala de cargol de marès.
- El Molí de’n Nina, situat al Camí de Sa Font, és una torre de molí cilíndrica, amb cintell. Està molt ben conservat i de l’interior es pot destacar l’escala de cargol de marès amb tres sostres. La teulada té quatre aiguavessos i el conjunt és emprat com a magatzem i rebost.
- Molí de Peixerí, situat al Camí de Sa Rota, està completament abandonat i sense coberta. Conserva un petit cintell i una escala de cargol en molt mal estat.
- Molí de Ca’n Perico o d’En Pere, situat a la carretera de Montuiri, el molí ha estat restaurat, encara que no manté la seva altura original. És una torre de molí amb cintell.
Fins a sis pous comuns trobam en aquest terme municipal. El més conegut és Es Pou, situat ben enmig del poble i que sembla ésser d’origen àrab. Al camí d’Inca, trobam el Pou de Jurà, de bellíssima factura, però al que ja li han robat algunes de les moltes piques que tenia. Un altre dels que té més anomenada és la Font Figuera, molt curiosa i recentment restaurada per l’Ajuntament. Vora les cases de Llorac, trobarem el Pou de Llorac i a les proximitats de Sa Comuna el Pou del Ras. Finalment, vora sa Casa Nova es troba el pou del mateix nom, pou molt senzill però amb molt de caràcter.