LA BATEDORA DO-GA, UNA PETJADA EN LA HISTÒRIA DE LLORITO
Prop de l'any 1950, el pagès Martí Jordà "Filau" i el fuster Domingo Fontirroig "De S'Arracó", juntament amb 4 o 5 lloritans més, i a partir de la matxina (màquina manual porgadora de gra), foren els precursors de les que serien les batedores DO-GA, màquines que rendibilitzarien la batuda de les messes.
Poc després Martí Jordà s'engrescà en un nou projecte: els coets mentre que Domingo Fontirroig s'associà amb Gabriel Prohens, comerciant llucmajorer, el qual aportà el capital i va patentar la primera batedora DO-GA (acrònim de Domingo i Gabriel).
El taller primitiu de mestre Domingo, ubicat al carrer de S'Arracó, esdevingué petit. Aleshores, per l'augment de la demanda, es va construir l'edifici conegut com "Ses Batedores", ubicat a la cantonada de l'actual carrer Paradís amb el carrer de Josep Maria Jordà, davant la ferreria de Bernat Garcies, "Ferrer". Aquest s'encarregaria dels treballs de ferreria de la batedora. Es produïren fins a 4 models diferents. Funcionaven amb el motor "Diter" (dièsel), o bé acoblades a un tractor.
El soci capitalista controlava la comercialització. La patent es registrà només en nom seu. A més de les vendes a les Balears, s'exportaren batedores DO-GA a la Península, les quals també es podien finançar a través de "Finanzauto".
El període de plenitud fou de 1952 a 1958, encara que el llibre d'existències documenta fabricació almenys fins a l'any 1963. L'arribada d'altres tecnologies i sobretot de les incipients recol·lectores, desplaçaren les batedores, entre elles la DO-GA.